HISTÒRIA

La història de ALAC neix d’alguna manera al novembre de 1974, amb motiu de la publicació del Decret d’Homologació dels laboratoris que havien de realitzar els assaigs continguts en la Instrucció “EH-73”.

De la inquietud dels primers Laboratoris Homologats va néixer, mesos més tard, l’Associació Nacional de Laboratoris Homologats (A.N.L.).

A nivell autonòmic, la inexistència d’un fòrum comú de reunió d’empreses del mateix sector produeix en general, una certa confusió en el mercat, disparitat en els nivells de qualitat exigibles a les mateixes, una manca d’unificació de criteris…, tot això en perjudici del propi sector i mai en el seu benefici.

Per aquest motiu es va crear, durant l’any 1985, l’Associació de Laboratoris Homologats de Catalunya (ALHOC).

Poc més tard, la mateixa Administració Autonòmica demandava l’existència d’un únic interlocutor que l’ajudés a desenvolupar en la seva totalitat les exigències derivades del R.D. 13/1988, pel qual es regulava el Control de Qualitat de la construcció i obra pública a la Comunitat Autònoma de Catalunya, així com altres aspectes tècnics relacionats amb el Control de Qualitat.

Després d’un període en què es sol·licitava el desenvolupament de l’esmentat Reial Decret, surt a la llum l’Ordre de 15 de Juny de 1989 de la Conselleria d’Obres Públiques i Transports, per la qual es regula el Registre d’Entitats Acreditades per a la prestació de assistència tècnica a la construcció i obra pública, canviant entre d’altres, el concepte d’homologació per un de nou, l’Acreditació.

Per tot això, es produeix una transformació del sector i el 1993, l’originària Associació de Laboratoris Homologats de Catalunya (ALHOC), es va convertir en l’Associació de Laboratoris Acreditats de Catalunya (ALAC).

L’any 1999 es va crear conjuntament amb altres associacions de diferents comunitats autònomes la Federació Nacional de Laboratoris Acreditats (FENALAC), com a nexe imprescindible d’unió entre les principals empreses del sector.

Lògicament, en la filosofia de la Federació hi ha molts punts comuns amb la de la pròpia Associació, creant així de manera conjunta un marc des del qual poder lluitar amb més força pels interessos comuns dels laboratoris participants en les associacions.

Entre aquests hi ha els de lluitar per la independència respecte a la resta d’agents que intervenen en la construcció, combatre l’intrusisme, disposar d’una organització forta perquè la representació davant organismes públics sigui efectiva, fer que el control de qualitat en la construcció sigui efectuat amb la quantitat i eficàcia que els són pròpies i, en definitiva, proposar una cultura generalitzada de la qualitat en la construcció.

Durant el 2010 i 2011, els laboratoris de control de qualitat de la construcció es van veure immersos en una profunda transformació del seu marc normatiu, derivada de l’entrada en vigor de la Directiva de Serveis i la Llei Paraigües de transposició de la mateixa a l’ordenament jurídic espanyol.

Amb l’anomenada Llei Òmnibus, queda modificada la Llei 38/1999 d’Ordenació de l’Edificació pel que fa a laboratoris i entitats de control de qualitat.

Conseqüència d’aquest procés, desapareix el sistema d’acreditacions que ha estat vigent durant anys donant pas a les declaracions responsables i els nous registres generals de laboratoris i entitats de control de qualitat. Per tot això, la denominació de l’Associació pateix una nova modificació en 2016 passant a ser Associació de Laboratoris de Construcció de Catalunya (ALAC).

Per descomptat, els objectius, fins o necessitats del sector han anat sorgint a poc a poc conforme creixia i evolucionava el sector de la construcció.

Actualment són membres de ALAC: